Espai a l’aire lliure habilitat per als fumadors del burribloc de bucomsa, en compliment de la normativa vigent (llei antitabac. disp. enèsima)

EXTRACTORS DE FUM, CONNECTATS LES 24 HORES DEL DIA

EL RACÓ DEL FUMADOR

BENVINGUTS siguen al nostre burricorral, un lloc paradisíac envoltat de verdolagues i amb vistes al mar, que els nostres serveis jurídics han habilitat per a ús i gaudi dels fumadors del burribloc de bucomsa.

Ací poden entrar a fumar, sense necessitat de sortir del burribloc, i sense perill a ser castigats per la justícia terrenal o a ser insultats per altres fumadors, que no fumen tabac, però fumen altres fums que, pel que es veu, no estan tal mal mirats per les autoritats competents (cliquen ací per a continuar llegint aquest article de benvinguda)...

.

.

SMOKING SOUL'S-L'ÀNIMA FUMADORA (clique ací)

diumenge

SALUT, ECONOMIA I FAVES

DILIGÈNCIES PRÈVIES:

L'article que podran llegir a continuació està escrit per Pasqual Molina; persona fiable, amic lleial, metge de prestigi i assessor espiritual de la nostra Burrera Comprimida. Hem publicat el text de l'autor sense posar-li ni llevar-li coma, però les fotos il·lustratives i els seus respectius comentaris són cosa nostra i, per tant, el bo de Pasqual no és responsable dels seus continguts. Ha sigut ell mateix qui ens ha temptat a contestar-li i hem considerat que aquesta és una bona manera de fer-ho. Les raons que van motivar la creació d'aquest raconet del fumador ja han estat explicades en altres articles publicats al burricorral. Pasqual Molina les coneix i vostés també; per tant, sobren més explicacions i els deixem ja amb l'article. Molt bon article, sí senyor!... i molt bones il·lustracions, sí senyora!

PASQUAL Molina 
Publicat a Levante EMV (ed. Safor)
                            
ANEM FENT! 
        El raconet literari del nostre Pasqual  





Sempre hi ha excepcions
que confirmen la regla.
Santiago Carrillo té 96 anys.
La Salut no té preu. Però la sanitat és molt cara. Caríssima. La paguem entre tots. Com manen els governs. Quan, fa anys, en el Consell de Ministres d’un país veí, el de Sanitat presentava la proposta d’un programa nacional de diagnòstic precoç de càncer de mama, i aportava dades sobre la quantitat de vides que es podrien salvar amb una inversió raonable, fou interromput pel ministre d’Economia, el qual li va replicar que no li parlara, a ell, de salut en termes econòmics, perquè a eixa dona a la qual “vostè li salva la vida als seixanta anys, jo hauré d’estar pagant-li una pensió tota la vida per a acabar morint-se de qualsevol altre càncer als huitanta-cinc”. El programa es va aprovar. Hui està duent-se endavant en tots els països desenvolupats. Però les paraules es pronunciaren aquell dia.

Hospital comarcal de La Marina,
construït recentment entre
carreteres. Lloc on està prohibit

 fumar tabac, però  fumadors
i no fumadors fumen els fums
 dels milers de cotxes que
passen per allí a diari.
La xifra de milions d’euros necessaris per a atendre les malalties que causen el tabac fa feredat. Milers de milions. Que paguem entre tots. Medicines, baixes laborals, estades hospitalàries, exploracions d’alta tecnologia, intervencions quirúrgiques (d’otorino, pulmonar, digestiu, circulatori: bypass arterials perifèrics i coronaris, amputacions de cames), tractaments oncològics, rehabilitació, pensions d’invalidesa, etcètera. Però, sobretot, la gran tragèdia són els milers de morts per causa d’aquesta addicció assassina. I la gran injustícia, l’afectació dels fumadors passius. Aleshores, per què des dels governs no s’ha fet mai res? Per què quan començaren, tard, ho han fet tan malament? Deu ser per no perdre els impostos directes?

Molt prompte, els espais per a
fumadors seran així.
Primer foren els avisos als paquets: que si el tabac perjudica la salut, que si fa mal ací o allà, que si fotos nauseabundes mostrant els efectes sobre pulmons o artèries. Després començaren, tímidament, prohibint fumar als hospitals i als centres de treball. Passat un temps s’inventaren la martingala dels espais per a fumadors o no fumadors en bars i restaurants. D’establiments on es podia fumar i en altres no. Solució decebedora perquè tots ells, per si de cas perdien clientela, permeteren fumar. Ara s’ha prohibit fumar en tots els espais públics tancats, però encara es deixa fumar fora. Voreres i terrasses s’han omplit de taules, cadires, tamborets i estufes per al fred. D’ací a poc temps, per la calor, els dos grups compartiran espais fora, i el fum de la taula del costat tocarà els nassos.

Nicolau Casaus, exvicepresident del Barça,
 va morir als 94 anys (ben fumats, per cert).
L'imaginen participant en un referèndum
perquè no es puga fumar al Camp Nou?
¿Quan es prendran de manera seriosa que el tema del tabac és un tema de salut pública inqüestionable? Que no és un tema de llibertats individuals o de convivència entre fumadors i no fumadors. Per què continuen ara enganyant el personal si d’ací a un temps hauran de prohibir fumar també fora? Prohibició absoluta en tots els espais públics! Miren, el Club de Futbol Barcelona ha anunciat, com un projecte revolucionari, que pensa fer un referèndum entre els socis perquè no es puga fumar al Camp Nou la pròxima temporada. Fa uns mesos vaig anar, a Londres, al camp de l’Arsenal (The Emirates), i els cartells de prohibit fumar estaven pertot arreu de l’estadi. Des de fa temps! Si fumar és un tema de salut pública i els governs tenen com a principal missió atendre la salut dels seus ciutadans, no s’ha de poder fumar en cap lloc on altres poden ser afectats. Aleshores, per què no s’ha sigut radical en la prohibició quan es prengué consciència del mal que es causava? Serà perquè el govern es tira a la butxaca, directament, més del setanta per cent dels diners que val cada paquet de tabac? S’imaginen la quantitat de diners que això suposa? No els fa l’efecte que estan jugant amb la nostra salut, amb els nostres diners i amb la nostra intel·ligència? Ells s’omplin la butxaca hui i les conseqüències ja les pagarà qui governe demà!

Groucho Marx fumava dormint i
dormia fumant. Va estar fent-se
el clot fins als 87 anys.
Si vostè és dona, hauria d’anar als centres on la citen periòdicament i fer-se les mamografies indispensables. Per la seua salut i per l’economia de tots. Si vostè és fumador i fuma per gust, perquè li agrada fumar i és conscient de quants mals es pot morir, fume si vol. Home, mentre arriba la prohibició total, procure no fotre els del costat. Però si vostè és un producte d’aquella imbecil·litat infantil o adolescent, la dels grupets de xiquets fent-se els homes o la de les xiquetes imitant com mones la més espavilada de totes, no siga vostè fava, no veu de quina manera tan manipulada estan ajudant-lo a fer-se el clot!